Banoffee: què és, d'on ve i com el reinventem a Carnal amb plàtan rostit a la brasa
Hi ha postres que tothom coneix i postres que tenen una història darrere que gairebé ningú sap. El banoffee és dels segons: una combinació de plàtan i toffee que va néixer en un restaurant anglès fa més de cinquanta anys, que es va convertir en un clàssic de la rebosteria britànica i que, amb el temps, ha viatjat per mig món adoptant versions molt diferents.
A Carnal Steakhouse li donem la nostra pròpia volta: un banoffee cremós de plàtan rostit a la brasa amb caramel salat al rom i cruixent de cacauet. Però abans d'arribar a la nostra versió, val la pena conèixer com va començar tot.
L'origen del banoffee pie en un restaurant anglès el 1971
El banoffee va néixer el 1971 a The Hungry Monk, un restaurant a Jevington, un poble d'East Sussex, al sud d'Anglaterra. Nigel Mackenzie, el propietari, i Ian Dowding, el xef, buscaven unes postres noves per a la carta i van trobar en una revista americana la recepta del Blum's Coffee Toffee Pie, un pastís a base de llet condensada bullida que formava un caramel espès.
Van començar a experimentar. Van provar amb poma, amb mandarina, però cap combinació els convencia. Fins que Mackenzie va proposar fer servir plàtan. Dowding ho va provar i, segons va explicar després, "vam saber de seguida que ho havíem trobat". La combinació de plàtan, caramel de llet condensada i nata muntada funcionava a la perfecció.
El nom el va inventar el propi Mackenzie unint banana i toffee. La recepta es va publicar el 1974 al llibre The Deeper Secrets of The Hungry Monk i les postres es van fer tan populars que el restaurant no les va poder retirar de la carta. El 1984, quan els supermercats britànics van començar a vendre'l etiquetant-lo com a pastís americà, Mackenzie va oferir 10.000 lliures a qui pogués demostrar que no l'havien inventat ells. Ningú va reclamar el premi.
Anatomia d'una recepta clàssica de rebosteria
La recepta original és senzilla. La base és de pasta brisa (Dowding detestava les bases de galeta triturada, tot i que avui són més habituals). A sobre, una capa generosa de caramel de llet condensada, plàtan fresc en rodanxes i nata muntada. Algunes versions hi afegeixen xocolata, cafè o ambdós, però el clàssic s'aguanta amb tres elements: la dolçor del caramel, la frescor del plàtan i la lleugeresa de la nata.
La nostra versió: plàtan rostit a la brasa i caramel salat al rom
A Carnal, la brasa no és només una tècnica per a la carn: és la identitat del restaurant. I quan ens vam plantejar unes postres que tanquessin el sopar a l'alçada, tenia sentit portar el plàtan a la mateixa brasa de llenya amb què cuinem els talls.
El plàtan rostit a la brasa canvia completament: es caramel·litza per fora, guanya notes fumades i desenvolupa una dolçor més profunda que la del plàtan cru. És la mateixa transformació que passa amb la carn en exposar-la al calor intens: reacció de Maillard, aromes torrats i una complexitat que no s'aconsegueix d'una altra manera.
El tancament dolç perfecte per a un sopar a Carnal
Hi ha una idea estesa que en un restaurant de carn les postres són secundàries, un tràmit abans de demanar el compte. És un error: una sopar amb caràcter, un bon tall de vaca madurada i una copa de vi acuradament seleccionat mereix un tancament que estigui a l'alçada.
Unes postres com el banoffee de Carnal no competeixen amb la carn; després de sabors intensos, salats i fumats, el contrast dolç i cremós del banoffee funciona com un punt final natural. Si vols descobrir quin gust fa un banoffee quan el plàtan passa per les brases de llenya, pots reservar taula a Carnal Steakhouse i demanar-lo com a tancament del teu sopar. T'esperem a Enric Granados 52, en ple Eixample de Barcelona.